Print Shortlink

Ruta de l’Aigua simatera: les fonts de la història

Aquestes dues rutes connecten els principals recursos hídrics del municipi (les fonts i el riu Vaca), així com les construccions humanes que durant la història han tractat d’aprofitar l’aigua per als conreus i el consum de la població (gorgs, sèquies, partidors, molins, safareigs i aqüeductes). Ajuntament de Simat de la Valldigna

Principals punts d’interés

 Arcades de la font del Cirer
A uns dos quilòmetres, per la carretera de Simat a Barx, es troben les arcades. Són lesrestes d’un aqüeducte que portava l’aigua des de la Font del Cirer, quasi al cim del Penyalva, al Monestir, suposadament a la font que hi havia al claustre. Hi ha tres tramsamb longituts de entre els 20 i 30 metres i altures que sobrepassen els 10 metres. Estan construïts amb la tècnica de tàpia de mamposteria (murs fets amb pedra, argila i calç), sobre fàbriques de rajols per suportar la conducció superior. Foren contruïts al segle XVIII, acabant-se l’obra el 1746 sota l’Abadiat de Fra Josep Minyana.

 Brolls del riu Vaca
Per ací veuen la llum les aigües que des de Barx baixen cap a la Valldigna. En condicions normals de pluges (70 l/s) les aigües que penetren per l’avenc de la Donzella (Barx)brollen principalment per la Font Gran. A mesura que augmenta el cabal, la Font Gran no pot absorbir tot el devessall i l’aigua surt pels brolls, 13 m per damunt de la Font Gran, actuant com a sobreeixidor. En cabals que superen certs límits es sobrepassa la capacitat de la Font Gran i
dels brolls; aleshores es produeix un desbordament i l’aigua brolla, a més, per altres fonts: Fontarda, Clot de la Font, font del Bolomor…

 La Fontarda
A més de rebre l’aigua de les montanyes que l’envolten, per la Fontarda brollen també les aigües que no poden absorbir la Font Gran i els Brolls del riu Vaca en temporades de fortes pluges. Ací es va fer un pou que es va integrar en el sistema de reg tradicional del terme de Simat. L’origen d’aquest reg cal cercar-lo al segle XIX, en una sénia situada en terme de Benifairó. Les sénies eren de tracció animal, fent girar la roda per a pujar uns tests de fang, semblants a àmfores romanes, lligats a una corda. L’aigua s’emmagatzemava enbasses.

 

 Molí Company
Es construí al segle XVI i va deixar d’utilitzar-se com a molí cap el 1950. Actualment es troba habilitat com a segona residència i està molt desfigurat, encara que en bon estat. L’aigua salva un desnivell de 2,5 m fins a arribar a la base del carcavà (compartiment de 1,8 m d’altura, 1,8 m d’amplària i 3,5 m de longitud), on es trobava el rodet. Mitjançant un engranatge, el rodet accionava dos moles. La tremuja, on es dipositava el gra per a moldre, tenia 2,5 m de diàmetre. L’aigua passa pel mecanisme del molí i per una sèquia és conduïda al gorg de l’Ast i a la sèquia Mare de Benifairó.

 Partidors del les sèquies
Des del partidor del Molí, tots els dies excepte el dimarts, el cap dels sequiers desvia l’aigua, que per la nit ha omplit la bassa del molí, cap al partidor de les sèquies del terme de Simat. Des del partidor de les sèquies de la Mitja Horta i Baix la Vinya i també des delpartidor de les sèquies de la Xara es distribueixen les preses d’aigua. Normalment, el cabal d’aigua disponible per al reg és d’uns 1.000 ó 1.200 l/min, que es reparteixen en torns d’una hora per fanecada, cada 15 ó 20 dies.



Leave a Reply

css.php